Escarabat Hèrcules



Hercules Beetle Classificació científica

Regne
Animalia
Phylum
Artròpodes
Classe
Insecta
Comanda
Coleòpters
Família
Scarabaeidae
Gènere
Dinasties
Nom científic
Dinasties Hèrcules

Estat de conservació de l’escarabat Hèrcules:

Prop d’Amenaçats

Hercules Beetle Localització:

Centreamèrica
Sud Amèrica

Fets de l’escarabat d’Hèrcules

Presa principal
Fusta en descomposició, Fruita, Fulles
Característica distintiva
Pinça dura, blindada i amb forma de banya
Habitat
Pluja tropical
Depredadors
Ratpenats, rates, ocells
Dieta
Omnívor
Mida mitjana de la brossa
100
Menjar preferit
Fusta en descomposició
Nom comú
Escarabat Hèrcules
Nombre d'espècies
13
Ubicació
Amèrica Central i del Sud
Eslògan
Pot créixer fins a 7 polzades de llarg.

Característiques físiques de l’escarabat d’Hèrcules

Color
  • Marró
  • Groc
  • Blau
  • Negre
  • Blanc
  • Verd
Tipus de pell
Shell
Llargada
4cm - 17cm (1.5in - 6.7in)

L’escarabat Hèrcules és una de les espècies d’escarabat més grans del món i es troba de forma nativa a les selves d’Amèrica del Sud. L’escarabat Hèrcules és el més gran i conegut de tots els escarabats rinoceronts, un grup d’escarabats grans que estan estretament relacionats amb el famós escarabat escarabat.



L’escarabat d’Hèrcules es troba a les selves tropicals i les selves tropicals d’Amèrica Central i del Sud, on l’escarabat d’Hèrcules passa la major part del temps buscant menjador de fulles al terra del bosc a la recerca d’algun menjar. Els residus caiguts també ajuden a amagar aquest enorme insecte mentre es mou.



Es coneixen tretze espècies d’escarabat d’Hèrcules a les selves d’Amèrica del Sud i l’escarabat d’Hèrcules va rebre el seu nom per la seva gran mida, ja que se sap que alguns mascles arriben a fer prop de 7 polzades de longitud. Tot i que és rar que aquests escarabats es facin tan grans, l’escarabat mitjà d’Hèrcules sol tenir entre quatre i quinze centímetres de longitud segons les espècies.

El tret més distintiu de l’escarabat d’Hèrcules ha de ser l’enorme pinça en forma de banya que sobresurt del front dels mascles. Aquestes banyes poden créixer més que el cos de l’escarabat Hèrcules i s’utilitzen principalment per resoldre disputes amb altres escarabats Hèrcules masculins. Les femelles escarabats Hèrcules no tenen banyes, però es creu que els seus cossos són més grans, però més curts que els seus homòlegs masculins.



L’escarabat d’Hèrcules és un animal omnívor, però la dieta, tant en les seves larves com en els seus estadis adults, està formada principalment per matèria vegetal en descomposició. La fusta podrida és el menjar preferit de l’escarabat Hèrcules, juntament amb els fruits i altres matèries vegetals i algun que altre insecte petit.

Es diu que l’escarabat Hèrcules és la criatura més forta de la terra per la seva mida, capaç de transportar 850 vegades el seu propi pes corporal, però aquests enormes insectes encara són caçats per nombrosos animals a les selves d’Amèrica Central i del Sud. Els ratpenats, les rates i les aus són els principals depredadors de l’escarabat Hèrcules juntament amb els rèptils i els mamífers omnívors.



L’etapa larvària de l’escarabat d’Hèrcules durarà d’un a dos anys, amb una larva de fins a 4,5 polzades de longitud i un pes de fins a 120 grams. Gran part de la vida de la larva de l’escarabat d’Hèrcules es passa túnel a través de la seva font d’aliment principal de fusta podrida. Després del període larvari, es produeix la transformació en pupa i la muda, amb l’escarabat Hèrcules emergint com a adult.

Avui en dia, l’escarabat d’Hèrcules està amenaçat ja que gran part del seu hàbitat natural s’ha perdut a causa de la deforestació o s’ha vist afectat tant per la contaminació de l’aire com de l’aigua.

Mostra els 28 animals que comencen per H

Fonts
  1. David Burnie, Dorling Kindersley (2011) Animal, la guia visual definitiva de la vida salvatge del món
  2. Tom Jackson, Lorenz Books (2007) The World Encyclopedia Of Animals
  3. David Burnie, Kingfisher (2011) The Kingfisher Animal Encyclopedia
  4. Richard Mackay, Press de la Universitat de Califòrnia (2009) The Atlas Of Endangered Species
  5. David Burnie, Dorling Kindersley (2008) Enciclopèdia Il·lustrada d’Animals
  6. Dorling Kindersley (2006) Enciclopèdia d’animals de Dorling Kindersley

Articles D'Interès