Cachalot
Classificació científica del catxalot
- Regne
- Animalia
- Phylum
- Chordata
- Classe
- Mammalia
- Comanda
- Cetacea
- Família
- Physeteridae
- Gènere
- Physeter
- Nom científic
- Physeter Macrocephalus
Estat de conservació del catxalot:
vulnerableLocalització del catxalot:
oceàDades del catxalot
- Presa principal
- Calamar, pop, raigs
- Característica distintiva
- Dents en forma de con i una mida corporal enorme
- Tipus d’aigua
- Sal
- Nivell de pH òptim
- 6 - 9
- Habitat
- Aigües marines profundes
- Depredadors
- Taurons, humans, orques
- Dieta
- Carnívor
- Mida mitjana de la brossa
- 1
- Menjar preferit
- Calamar
- Nom comú
- Cachalot
- Eslògan
- Cada dent pesa 1 kg!
Característiques físiques del catxalot
- Color
- Gris
- Blau
- Negre
- Blanc
- Tipus de pell
- Llis
- Esperança de vida
- 50 - 70 anys
- Llargada
- 6 m - 20,5 m (19,7 peus - 67 peus)
El catxalot és un dels gegants aquàtics del món i es troba a les aigües oceàniques de tot el món. Tot i que històricament es coneix com el cachalot comú, el catxalot rep el seu nom de la substància cerosa-líquida que es troba al cap, que és utilitzada per les persones en espelmes, sabons i cosmètics.
El catxalot es va trobar un cop en grups nombrosos, coneguts com beines, a tot el món, però la caça extensa del catxalot ha fet que avui en dia es classifiqui com a espècie vulnerable. El catxalot es troba amb més freqüència a l'oceà profund, on hi ha una gran quantitat d'aliments i al llarg de les plataformes continentals.
Un catxalot adult pot créixer fins als 70 peus de llarg, cosa que fa que el catxalot sigui l'animal dentat més gran del planeta (tot i que aproximadament un terç de la longitud del catxalot es compon només del seu cap). Els catxalots tenen al voltant de 50 dents grans en total, que tenen forma de con i pesen aproximadament 1 kg cadascuna.
Els catxalots no només són un dels animals més grans del món, sinó que també són un dels animals de busseig més profunds de l’oceà (juntament amb elefants marins i dofins mulars), i solen bussejar fins a profunditats de gairebé 500 metres durant fins a mitja hora cada temps. Tanmateix, es creu que els catxalots són capaços de capbussar-se molt més profundament fins arribar a profunditats d’uns 3 km durant períodes de 90 minuts o més.
El catxalot és un dels depredadors més grans i dominants de l’oceà, que s’alimenta principalment de calamars de mida mitjana. També es coneix que el catxalot caça espècies de calamars més grans, inclosos els calamars colossals i gegants, i també pops i peixos grans.
La gran mida del catxalot adult significa que no té depredadors naturals reals a l'oceà, a més de ser caçada excessivament pels humans. No obstant això, se sap que els vedells de catxalot més petits els prenen orques i, ocasionalment, taurons grans.
Després d’un període de gestació que dura des d’un any fins a un any i mig, el catxalot femella dóna a llum un sol vedell de catxalot a l’aigua circumdant. Es creu que els vedells mamen (s’alimenten de la llet materna) uns quants anys abans de començar a caçar per ells mateixos. Les catxalots femelles són capaces de reproduir-se quan tenen al voltant dels 10 anys i poden viure fins a més de 70 anys.
Avui dia, a causa de segles de caça, es creu que la població de catxalots està amenaçada en llibertat. Tot i que es diu que la població de catxalots és més forta que la d'altres espècies de balenes, els catxalots també estan ara amenaçats per altres factors, com ara la contaminació acústica i química a l'aigua.
Mostra els 71 animals que comencen per SFonts
- David Burnie, Dorling Kindersley (2011) Animal, la guia visual definitiva de la vida salvatge del món
- Tom Jackson, Lorenz Books (2007) The World Encyclopedia Of Animals
- David Burnie, Kingfisher (2011) The Kingfisher Animal Encyclopedia
- Richard Mackay, Press de la Universitat de Califòrnia (2009) The Atlas Of Endangered Species
- David Burnie, Dorling Kindersley (2008) Enciclopèdia Il·lustrada d’Animals
- Dorling Kindersley (2006) Enciclopèdia d’animals de Dorling Kindersley
- David W. Macdonald, Oxford University Press (2010) L’Enciclopèdia dels mamífers