Oca



Classificació Científica Goose

Regne
Animalia
Phylum
Chordata
Classe
aus
Comanda
Anseriformes
Família
Anàtids
Gènere
Anserini
Nom científic
Branta

Estat de conservació de l’oca:

Menor preocupació

Localització de l’oca:

Àsia
Euràsia
Europa
Amèrica del nord
oceà

Dades de l’oca

Presa principal
Herba, llavors, baies
Característica distintiva
Coll llarg i trucades de comunicació sorolloses
Envergadura
83cm - 170cm (32.7in - 68in)
Habitat
Grans basses, rius i riberes dels llacs
Depredadors
Guineu, Mussol, Mapache, Gossos salvatges
Dieta
Omnívor
Estil de vida
  • Ramat
Menjar preferit
Herba
Tipus
Ocell
Mida mitjana de l’embragatge
5
Eslògan
Hi ha 29 espècies diferents!

Característiques físiques de l’oca

Color
  • Marró
  • Gris
  • Negre
  • Blanc
Tipus de pell
Plomes
Màxima velocitat
55 mph
Esperança de vida
12 - 26 anys
Pes
1,5 kg - 8 kg (3,3 lliures - 17 lliures)
Llargada
60 cm - 120 cm (23,6 a 50 polzades)

Una oca és un ocell de mida mitjana a gran que es troba a Europa, Àsia i Amèrica del Nord. Hi ha al voltant de 29 espècies conegudes d’oques a tot el món, incloses les oques canadencs i les nevades.



Les oques s’aparellen i construeixen els seus nius per criar les oques criatures (conegudes com a ansors) al nord durant els mesos d’estiu més càlids i les oques migren cap al sud a l’hivern cap als climes més càlids quan les oques petites són prou fortes per volar.



Les oques solen tenir els mateixos companys d'aparellament durant tota la seva vida, i si no totes, la majoria. El vincle entre les oques mascles i femelles és molt fort i sovint passen la major part del temps juntament amb l’oca mascle i l’oca femella construint el niu i criant les seves cries.

Les oques són aus omnívores, però principalment s’alimenten d’insectes, llagostins, peixos petits i plàncton a l’aigua. Les oques passen molt de temps a l’aigua i tenen adaptacions especials, com ara els peus palmats, que faciliten la seva vida aquàtica.

Les oques tenen diversos depredadors naturals, tot i que, a causa de la mida i la força d’una oca, els animals depredadors no sempre s’ho passen fàcilment si volen sopar les oces. Els principals depredadors de l’oca són les guineus, els gossos salvatges, els mapaches i els ocells que depreden predominantment els ous de l’oca i les oques dels nadons. Els humans són un dels depredadors més habituals de les oques, ja que les oques es cacen a tot el món per la seva carn i les seves plomes.



Les oques són aus fortes i resistents i se sap que arriben a la vellesa, fins i tot en estat salvatge. La vida mitjana d’una oca oscil·la entre els 20 i els 30 anys, però se sap que algunes oques viuen durant molt més temps.

Se sap que les oques tenen ales extremadament fortes, ja que emigren llargues distàncies cada any cap als climes més càlids. A causa del fet que l'envergadura de l'oca és tan gran (normalment una vegada i mitja la mida del cos de l'oca), i les ales de l'oca són tan fortes, se sap que l'oca pot causar greus danys als humans en cas que es vegi amenaçat o molest!



Les oques no només baten les ales per intimidar la companyia no desitjada, sinó que també se sap que fan un fort soroll. Si aquests mètodes de defensa fallen, no és estrany que una oca carregui simplement a l’intrús xiulant i batent les ales alhora.

El terme oques s'utilitza normalment per referir-se a aquestes aus en general, però més particularment a una femella. El terme gander s'utilitza generalment per referir-se a un mascle. Les oques criatures es denominen ansors i un grup d'oques a terra s'anomena gaggle amb oques que volen en formació, que s'anomenen falca o madeixa.

Mostra els 46 animals que comencen per G

Fonts
  1. David Burnie, Dorling Kindersley (2011) Animal, la guia visual definitiva de la vida salvatge del món
  2. Tom Jackson, Lorenz Books (2007) The World Encyclopedia Of Animals
  3. David Burnie, Kingfisher (2011) The Kingfisher Animal Encyclopedia
  4. Richard Mackay, University of California Press (2009) The Atlas Of Endangered Species
  5. David Burnie, Dorling Kindersley (2008) Enciclopèdia Il·lustrada d’Animals
  6. Dorling Kindersley (2006) Enciclopèdia d’animals de Dorling Kindersley
  7. Christopher Perrins, Oxford University Press (2009) L’Enciclopèdia dels ocells

Articles D'Interès