Cloïssa gegant



Classificació científica de la cloïssa gegant

Regne
Animalia
Phylum
Mollusca
Classe
Bivalvia
Família
Tridacnidae
Gènere
Tridacna
Nom científic
Tridacna Gigas

Estat de conservació de cloïsses gegants:

Prop d’Amenaçats

Ubicació de la cloïssa gegant:

oceà

Dades de la cloïssa gegant

Presa principal
Algues, fitoplantkon, nutrients a l’aigua
Habitat
Fons marí d’aigua salada
Depredadors
Anguiles, cargols, estrelles de mar
Dieta
Omnívor
Mida mitjana de la brossa
Milions
Menjar preferit
Algues
Nom comú
Cloïssa gegant
Nombre d'espècies
100
Ubicació
Oceans Índic i Pacífic
Eslògan
Pot arribar a fer gairebé 6 peus de longitud.

Característiques físiques de la cloïssa gegant

Color
  • Marró
  • Groc
  • xarxa
  • Blau
  • Verd
  • taronja
  • Rosa
Tipus de pell
Shell
Pes
100-200 kg (220-440 lliures)

La cloïssa gegant és el mol·lusc immòbil més gran del món, amb algun que altre individu de cloïssa gegant que arriba als 6 peus de longitud. Una vegada que la cloïssa gegant s’ha instal·lat en algun lloc, la cloïssa gegant hi romandrà la resta de la seva vida.



Les cloïsses gegants es funden ancorades als esculls de corall a les aigües càlides i tropicals dels oceans Índic i del Pacífic sud, on les cloïsses gegants passen la major part del temps alimentant-se de l’abundant varietat d’aliments que pot oferir un escull de corall.



A causa de la gran mida de la cloïssa gegant, hi ha hagut informes de cloïsses gegants menjant éssers humans. Malgrat això, no s'ha verificat mai cap informe de cloïsses gegants que mengin homes, ja que es creu que la cloïssa gegant simplement s'amagaria a la closca en lloc d'atacar un humà que s'acosti.

Es creu que les cloïsses gegants creixen fins a obtenir mides tan enormes a causa del fet que les cloïsses gegants consumeixen una gran quantitat de sucres i proteïnes produïdes per les algues que viuen a les cloïsses gegants.



Tot i que les cloïsses gegants són animals omnívors i, per tant, mengen una barreja tant de matèria vegetal com animal, els nutrients que produeixen les algues són la principal font d’aliment per a la cloïssa gegant. També se sap que les cloïsses gegants mengen petites partícules alimentàries i animals presents a l’aigua circumdant.

Tot i la gran mida de la cloïssa gegant, diverses depredadores marines són depredades de les cloïsses gegants, moltes de les quals són de mida molt menor que la pròpia cloïssa gegant. Les anguiles, els cargols, els peixos i les estrelles de mar són coneguts per berenar petites parts de la cloïssa gegant.



Les cloïsses gegants també són depredades pels humans, que capturen les cloïsses gegants per alimentar-se d’un múscul concret que es veu com una delícia culinària a molts països. La recol·lecció excessiva de cloïsses gegants per part dels humans ha provocat un ràpid descens de la població mundial de cloïsses gegants.

Les cloïsses gegants tenen òrgans reproductius tant masculins com femenins, però no es creu que s’autofecundin. Les cloïsses gegants alliberen ous i espermatozoides a l’aigua, on els òvuls generalment seran fecundats pels espermatozoides d’una altra cloïssa gegant. Les cloïsses gegants són capaces d’alliberar més de 500 milions d’ous alhora.

Un cop fecundats, els ous de la cloïssa gegant suren a l’aigua durant unes 12 hores quan surten les larves. Les larves de cloïsses gegants que comencen a produir closca i amb pocs dies són prou grans per trobar un lloc on instal·lar-se al fons del mar.

Una vegada que una cloïssa gegant ha trobat algun lloc de l’escull que li agrada, s’ancora a l’escull on roman la resta de la seva vida. Les cloïsses gegants tenen tant d’èxit al seu entorn que no és estrany que aquests mol·luscs gegants visquin més de 100 anys.

Mostra els 46 animals que comencen per G

Fonts
  1. David Burnie, Dorling Kindersley (2011) Animal, la guia visual definitiva de la vida salvatge del món
  2. Tom Jackson, Lorenz Books (2007) The World Encyclopedia Of Animals
  3. David Burnie, Kingfisher (2011) The Kingfisher Animal Encyclopedia
  4. Richard Mackay, Press de la Universitat de Califòrnia (2009) The Atlas Of Endangered Species
  5. David Burnie, Dorling Kindersley (2008) Enciclopèdia Il·lustrada d’Animals
  6. Dorling Kindersley (2006) Enciclopèdia d’animals de Dorling Kindersley

Articles D'Interès